Bouesia 2

L'aire acaricia el meu cos,
tapat per la roba.
Desitjaría estar nua.
La nena obre el paraigua fora al balcó i balla amb ell.
No hi ha ocells al cel,
només antenes i núvols.
Puc percebre l'humitat,
però no,
no de la mateixa manera que a la meva terra.
Després de sis dies fora començo a anyorar-la.
El seu horitzó llunyà és el que m'atreu d'ella i alguns racons idilics
on puc somiar desperta.

La dona que esten la roba em mira i desvia la mirada.
No m'agraden aquests gests,
almenys un bon dia!, però res.

El vestit blanc resta solitari i oblidat
al balcó sent acariciat per l'aire.